5. El fil desfilat. Fet i amagar
FET I AMAGAR
Ha arribat a la cita molt puntual
i dissimula amb l’aparador ple de rellotges d’or.
Ha arriscat amb la colònia com no ho fa mai,
creu que a ella li agradarà i l’ocasió s’ho mereix.
I es pregunta si portarà
l’últim llibre de Paul Auster sota el braç.
I potser avui no es resistirà
quan la música els faci ballar.
Surt amb temps,
però deixa escapar dos trens,
ha de fer veure que avui també
tenia un munt de coses a fer.
S’ha sorprès, ha somrigut amb aire innocent
mentre es mossega el llavi vermell
amb un posat quasi adolescent.
I es pregunta si portarà
l’últim llibre de Paul Auster sota el braç.
I potser avui no es resistirà
quan la música els faci ballar.
Què us puc explicar d’aquesta cançó? Doncs que s’allunya una mica de l’estil descriptiu i passa a narrar una història que protagonitzen una parella que s’acaba de conèixer i que tot just estan començant a agafar-se confiança.Tots dos viuen amb nerviosisme les primeres cites …” què em poso?” , “de què parlarem?”…
Potser aquest serà l’encontre definitiu? o serà la cita en la qual descobriran aquell defecte que grinyola, aquell gest massa brusc, la paraula que no encaixa, allò que no es diu però es percep i que fa decantar la balança cap al no-hi-haurà-mai-res-entre-nosaltres? Who knows?…
Vam tenir un col·laborador de luxe, un dels millors cantants, arreglistes, productors i músics de l'”escena catalana”. Valen Nieto, va accedir a participar en el disc i va deixar-nos el seu talent en aquesta cançó. Vam passar un matí molt divertit i guardem molt bon record d’aquell dia. Heu d’anar als concerts de Raydibaum, el grup del Valen, pell de gallina de principi a fi!
Aquí la podeu escoltar:
Percepcions
Volem compartir amb vosaltres aquest retrat que ens ha fet l’artista Juan Manuel Sanmiguel Martínez.
Ens ha agradat molt.
Minimal 21 a Los 40 i a Ràdio 4
Minimal 21 al Catalunya Express de Radio 4
Minimal 21 al 40 pop (a partir del minut 19) de Los 40
14. El fil desfilat. Medea
|
Avui que el virus de la grip s’ha apoderat sense escrúpols de mi, que jec al llit amb aquest fred de febre que sembla que enceti la pell, avui, sí, és el millor dia per escriure sobre la cançó més delirant del disc: Medea.
Com que sóc de mena tastaolletes, fa un temps que m’interesso per les històries de la mitologia grega…Un cop traspassat els primers prejudicis que fan que pugui semblar poc atractiva ( l’estil, el vocabulari, etc…), la literatura de l’antiga Grècia és un fantàstic catàleg de les virtuts i els defectes de la conducta humana. Hi són tots ben tipificats i portats a l’extrem. I és que en sabien i molt els grecs!
Medea és una tragèdia grega que va escriure Eurípides cap al 400 a.c. Narra la història d’una dona forta i amb poders ( emparentada amb la Circe que entabana els companys d’Ulisses a l’Odissea) que traeix el pare per fugir amb el seu estimat Jasó. Amb ell té dos fills i viu feliç fins que Jasó, temptat pel poder sedueix Glauce (filla de Creont, rei de Corint). Medea en veure’s humiliada i abandonada pel seu estimat, decideix fer un encanteri per matar Glauce ( li regala un vestit que en provar-se’l s’encén i la crema viva!). Sabent que aquest fet comportarà la desgràcia i el menyspreu dels seus dos fills, decideix matar-los per estalviar-los una vida de penúries. Ella acaba abandonant Corint en el carro alat del seu amic Helios.
Ja veieu que els grecs són de portar les passions a l’extrem…
Els primers esbossos de la base de Medea ja apuntaven maneres properes al trip hop…Així que vaig decidir jugar-me-la cap a un registre més histriònic a veure que podia sortir. La lletra havia de contenir una càrrega emotiva forta i vet aquí que la història de Medea encaixava amb aquest tarannà i sí, vaig arriscar. A l’estudi en Tomàs i en Sergi van ajudar-me a trobar el punt just d’equilibri en l’emoció de cantar la desgràcia d’aquesta tragèdia.
El Rhodes va acabar de donar a la cançó aquest aire de misteri i melangia. Tothom va trobar que aquesta cançó era una bona manera de cloure el disc: des de la calma del lament.
Aquí trobareu la cançó:
I aquí una esplèndia Maria Callas fent de Medea a la inquietant pel·lícula que va fer Pier Paolo Pasolini. Atenció a la delirant banda sonora de la pel·lícula!
http://www.youtube.com/watch?v=Q8_iTAS4JiQ
Amics, amb 37.8 graus i des del llit, aquí us deixo el meu post.
Cuideu-vos!
4. El fil desfilat. Lluna d’Abril.
Lluna d’Abril
Plena com mai,
l’esfera em vigila atenta.
Festa de grills
a sota de la finestra.
Lluna d’abril, recull-me amb els teus tentacles,
tiba’m la pell
lligant-la amb cordes vidre.
Vull anar on el blanc és tou i
endolceix les ferides,
allà on la llum dibuixa estels a les retines.
Vull anar on el blanc és tou i
endolceix les ferides,
allà on la llum dibuixa estels a les retines.
Des del no-lloc
puc pressentir
com minva el temps,
sempre més lent.
Ara, aturat, puc ballar
sense cap ritme,
lliure i surant.
Lluna d’abril, recull-me amb els teus tentacles,
tiba’m la pell
lligant-la amb cordes de vidre,
fes-me volar, volar fins al lloc on cantes
fes-me volar, volar fins al lloc on cantes.
Vull anar on el blanc és tou i
endolceix les ferides,
allà on la llum dibuixa estels a les retines.
Quan vaig escoltar els primers esbossos d’aquesta cançó de seguida vaig tenir una sensació de balanceig, crec que és una cançó molt aèria i em venia de gust fer una melodia dolça que es correspongués amb un moviment semblant al de lliscar, flotar… La música em va embolcallar i em va provocar un sentiment de pau i benestar. Em venen ganes de deixar-me anar i deixar-me bressolar per una lluna primaveral, més aviat càlida i propera. No sé si és massa agosarat resumir aquesta cançó amb dues paraules: una felicitat assedegada.
Us he de confessar que és una de les meves favorites del disc i que cantar-la em provoca molta pau.
3. El fil desfilat. Animals Dissecats.
Animals Dissecats.
Hi ha una altra pàgina en blanc al meu diari.Em pregunto quantes més me’n queden per omplir.Com un hàmster que dóna voltes a la gàbia,he tingut un deja-vu cada matí. He buscat mil laberints per dibuixar la manera d’apropar-me a un final feliç.Tu i jo som animals dissecats,el desig es va apagant enmig d’aquest no-res. He ficat tots els meus llibres a les capses. N’he deixat alguns que tu em vas voler donar.El record dels teus petons encara em crema,segueixo sense saber què va fallar. He buscat mil laberints per dibuixar la manera d’apropar-me a un final feliç.Tu i jo som animals dissecats,el desig es va apagant enmig d’aquest no-res. Et deixo les claus penjades al seu lloci una nota escrita a mà que et desitja sort.
Aquesta és una cançó de desamor, desencís i comiat. Una separació asèptica i consensuada, sense cap mena de “pathos”. La mort del desig, la porta que es tanca, una parella avorrida que no té res a compartir i per tant res a perdre. Em recorda la immensitat del silenci dels personatges d’Edward Hopper, aliens completament a la possibilitat d’establir algun tipus de comunicació.
1. El fil desfilat. Ariadna.
En els propers posts anirem desfilant aquest fil d’Ariadna. La Núria ens parla de les seves personalíssimes lletres.
” Ariadna parla d’un sentiment de paràlisi (l’heura que arrela). Una sensació d’angoixa, de veure que la vida passa i que pot ser no estàs aprofitant tot el suc que en té. Són pensaments que apareixen com flaixos i que et fan qüestionar-te el teu dia a dia. No fa massa vaig escoltar un metge de cures paliatives que afirmava que una de les confessions més recurrents dels malalts terminals era el penediment de no haver arriscat prou… potser hauríem d’aprendre a estirar el fil i no esperar que algú ens l’estiri…”
Ariadna
Cada cop que veig que les paraules
no arriben a tot,
que trobo tot seguit massa contradiccions
per entendre’m un poc
sense perdre sentits pel camí.
Aturada,
sembla que la vida em passi per alt
i que només l’ensumi amb les puntes dels dits.
Ofegada pels núvols que amaguen un sol que delira.
Camuflada, així l’heura creix i m’arrela.
Cap senyal que em marqui la distància
que em pugui atansar
a la vida que m’espia amb un ull transparent,
a vegades tan lluny que no tinc referents que m’ajudin.
Esbiaixada,
sembla que la sort ja no es vulgui aturar
i que només l’ensumi amb les puntes dels dits.
Ofegada pels núvols que amaguen un sol que delira.
Camuflada, així l’heura creix i m’arrela.
Un dia més dins el laberint per decidir si estirar el fil.
Ara sí que podeu ordir el fil…
Doncs sí, ha arribat el dia. El disc omple lleixes a les botigues, l’spotify es nodreix d’una nova fornada de cançons i la botiga digital i-tunes, entre d’altres, ja suma els nous temes a la seva infinita oferta digital.
Un dia de tramuntana i sol, de fred i estufa, avui “El fil d’Ariadna” comença a ser una mica més de tots.
Escolteu el disc aquí:
http://soundcloud.com/minimal-21/sets
O aquí:
Ens agradarà saber què en penseu.
Aviat pengem les lletres…
Abrigueu-vos.
Dream Team
Aquesta tarda hem desafiat les recomanacions meteorològiques i ens hem reunit per assajar. Estem començant a preparar els concerts de presentació del nou disc!
Aquí teniu el “Dream Team”!
Xavi Martin (bateria), Sergi (quina cara!), 
Marco Morgione (baix), Maia Francisco (teclats)
BLUE MONDAY
Doncs sí, avui és Blue Monday, el dia més trist de l’any. Cal prendre-s’ho amb la calma… Aquest gris cel de Barcelona i la pluja intermitent conviden a gaudir d’una infusió calenta al costat de l’estufa i, per què no, deixar-nos portar per una certa melancolia…
minimal 21 