Author Archives: Minimal 21

Cicle Dones a L’Auditori Axa

És un plaer enorme compartir cartell amb elles. N’estem molt feliços!!Image

Alt Empordà

 

Aquesta nit serem a Capmany. Els veïns han organitzat un concert solidari i nosaltres hi anirem i cantarem uns quants temes en acústic.ImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImageImage

Minimal 21 per als més menuts!

L’altre dia vam fer un taller/concert de música amb els nens i nenes de l’Escola Montseny de Sant Just Desvern. Va ser una experiència molt bonica i diferent. Vam plantejar el concert com un petit experiment on els nens participaven cantant i xerrant i aportant idees sobre el que era la música per a ells. Els petits instruments de percussió van acabar d’implicar la canalla que va acabant ballant i gaudint amb la música.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Una nit màgica.

Dissabte estrenàvem grup i presentació oficial del nou disc! Corredisses amunt i avall, la gravació del clip, les visuals, la prova de so… Semblava que no arribàvem a temps, però finalment va estar tot a punt. Estàvem envoltats de grans professionals, tothom preparant una gran nit!

I així va ser.

Perquè des del primer moment. Vosaltres. Entregats, animats i cantant les cançons i ballant!

La presència del  Valen Nieto, encantador.

Borja enviant-nos llum i ombra en la mida justa.

El grup vibrant amb cada nota.

No tinc paraules.

Una nit irrepetible. Màgica.

Hem agafat algunes de les fotos que vau fer i que formaran part de la història gràfica d’aquesta aventura que és Minimal 21!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Seguim assajant, seguim amb les delicades dedicades i amb la cançó 2.0. Aviat més notícies!

Minimal 21 i la cançó 2.0

Fa força temps us vam preguntar al mur del nostre facebook sobre què us agradaria escriure si haguéssiu de fer una cançó. Les vostres respostes ens van sorprendre força, ja que vareu proposar temàtiques molt interessants i que nosaltres mai hauríem pensat.

Això va fer que se’ns encengués una bombeta…”i si fem una cançó amb la gent que ens segueix al facebook? No podrien sortir idees diferents i sorprenents?” I bé, després de molt pensar-ho, ens hem decidit.

La idea que tenim és treballar a partir d’una base feta per nosaltres, però que s’anirà enriquint amb la vostra participació, ja sigui a l’hora de composar la cançó, o bé de gravar-la a l’estudi.

No volem que ningú se senti exclòs, no importa si sabeu o no de música, o si toqueu o no un instrument, només volem que us animeu a participar i aporteu idees amb la vostra creativitat i ganes. Estem segurs de que el resultat final serà una gran cançó.

Penseu que hi ha moltes maneres de col•laborar: la dinàmica de la cançó, donar la vostra opinió, les melodies, el arranjaments, cantar, tocar parts de la cançó, etc., … i creieu-nos, no cal ser músics per participar-hi d’alguna forma. 

De moment deixarem uns dies per qui tothom que vulgui es pugui apuntar i un cop sapiguem quants som veurem la manera d’organitzar-nos i què pot oferir cadascú en aquesta aventura.

Ah! Una darrera cosa, tenim la intenció de fer un diari i una mena de “documental”, esperem que no us importi sortir en fotos, vídeos, etc.

Feu-ne difusió a qui vulgui i pugui estar interessat!

Segur que ens ho passarem molt bé!

Warping

A més de la banda de luxe que està fent créixer les cançons de minimal 21 amb força i intensitat,  el proper dia 9 de juny estrenarem una posada en escena inèdita. Mitjançant la tecnologia madmapping, Borja Alexandre i el seu equip de http://www.sonom.org, prepararan un viatge audiovisual de gran bellesa plàstica. El warping, com s’anomena aquesta nova tècnica, genera composicions arquitectòniques de llum audioreactiva, com si es tractés d’una òpera on la llum es posa a servei del so i es modula en funció de les seves dinàmiques.
Una imatge val més que 1000 paraules, aquí teniu un exemple d’aquesta tecnologia:
El dia 9 valdrà la pena passar-se pel Music Hall!

DELICADES DEDICADES

Acabem d’encetar una iniciativa per a qui vulgui tenir una cançó nostra gravada amb una dedicatòria personal.

A veure que us sembla:

Tu ens demanes una cançó, la que tu vulguis, i nosaltres te la versionem (a guitarra i veu) . Farem un vídeo i encapçalarem la  cançó amb la dedicatòria que triïs i ens facis arribar. Poden ser cançons de minimal 21,o de qualsevol altre artista.

De moment obrim la convocatòria i s’accepten totes les peticions (una per persona), afanya’t i demana’ns la teva!

Escriu-nos a: elsminimal@hotmail.com i explica’ns quina cançó vols i a qui li vols dedicar!

IMPORTANT: Les #delicadesdedicades són gratuïtes.

En Carlos, en Marcos i la Daisy han estat els primers a demanar-nos-les i aquí podeu veure el resultat:

Minimal 21. La banda.


Marco Morgione: va ser baixista de Glissando i actualment  líder de The Linn Youki Project.  Amic de minimal des de fa molts anys ha col·laborat en diverses ocasions amb el grup. Ara, però, ha anat un pas més enllà i s’ha incorporat de ple en els nostres directes. I  és que a més de ser un músic de primera ens  porta uns pastissos de  poma boníssims a l’assaig!

Xavi Martín: Oriünd de Salamanca, el vam conèixer quan concursàvem al sona 9 i ell tocava amb Samitier. És un músic polivalent: pot tocar la guitarra quan fem acústics o la bateria amb el set electrònic  i mai falla!. És la persona que munta i desmunta bateries més ràpida del món. També és líder de Les Routiers, una banda de rock and roll!
Adyo és un músic de l’escena electrònica barcelonina,capaç d’emocionar amb la seva particular creació de paisatges sonors. Acaba de venir d’actuar al L.E.V. de Gijón, el festival estatal més important d’electrònica després del Sònar!

Alive inside

A vegades passen coses, subtileses gairebé imperceptibles, que es queden ancorades al cervell i a la memòria amb una nitidesa impecable. Ahir, durant el concert en va succeir una de les que recordaré sempre. Al final de la sala, a les taules de la cafeteria, una senyora i tu preníeu quelcom i escoltàveu el concert amb atenció i sense parlar. Vaig pensar que hi éreu per atzar, però no. En el moment que van començar a sonar les primeres notes de “Nina de bronze trencada”, la teva acompanyant va empènyer la  cadira de rodes per apropar-te una mica més a l’escenari i tu vas començar a bellugar les mans i el cap a un ritme, el teu ritme. Ella somreia i et posava una mà de mare sobre la  cama. La música vencia la presó de la paràlisi. Des de l’escenari et mirava i m’emocionava. Moltes gràcies per regalar-me tanta llum amb aquest petit miracle. No ho oblidaré mai.

El poder de la música per qui encara tingui dubtes, en aquest vídeo, relacionat amb la demència:

 

 

6. El fil desfilat. Paral·lels

PARAL·LELS

Porta molt de temps seguint-la a tot arreu sense ser vist,
viu per espiar-la, vola com una ombra pels carrers.
Ja ni se’n recorda com va començar aquest estúpid joc.
Quina poca traça per teixir un encontre fortuït.
Malaltís desig que l’ha paralitzat per sempre més,
timidesa absurda, solitud perversa i absorbent,
no fa marxa enrere, enganxat a ella.
Una vida imaginària
el consola a les nits, ha somiat que s’estimaven.
Quina poca traça per teixir un encontre fortuït.
Malaltís desig que l’ha paralitzat per sempre més,
timidesa absurda, solitud perversa i absorbent.
Ell no sap que ella surt de casa amb un únic anhel,
que aquell que la mira se li apropi.
Una vida imaginària, la consola a les nits.
Ha somiat que s’estimaven.

Short Cuts, imprescindible pel·lícula de Robert Altman, jugava a mostrar les vides d’uns personatges completament allunyats i heterogenis  que —per atzar, o bé per algun esdeveniment sobtat— acabaven interactuant en determinats moments de la història. El guió és una adaptació de diversos relats de Raymond Carver i el resultat, una inquietant visió de la crisi de valors que existeix a la nostra societat.
Les vides de Short Cuts dibuixaven un entramat de línies secants. Les dues vides de Paral·lels no s’arriben a creuar mai. Ni una sola, de paraula, i només, alguna mirada furtiva.

Una història de dues línies condemnades a mirar-se (somiar-se) des de la distància i a no tocar-se mai.