Alive inside

A vegades passen coses, subtileses gairebé imperceptibles, que es queden ancorades al cervell i a la memòria amb una nitidesa impecable. Ahir, durant el concert en va succeir una de les que recordaré sempre. Al final de la sala, a les taules de la cafeteria, una senyora i tu preníeu quelcom i escoltàveu el concert amb atenció i sense parlar. Vaig pensar que hi éreu per atzar, però no. En el moment que van començar a sonar les primeres notes de “Nina de bronze trencada”, la teva acompanyant va empènyer la  cadira de rodes per apropar-te una mica més a l’escenari i tu vas començar a bellugar les mans i el cap a un ritme, el teu ritme. Ella somreia i et posava una mà de mare sobre la  cama. La música vencia la presó de la paràlisi. Des de l’escenari et mirava i m’emocionava. Moltes gràcies per regalar-me tanta llum amb aquest petit miracle. No ho oblidaré mai.

El poder de la música per qui encara tingui dubtes, en aquest vídeo, relacionat amb la demència: