5. El fil desfilat. Fet i amagar

FET I AMAGAR

Ha arribat a la cita molt puntual
i dissimula amb l’aparador ple de rellotges d’or.
Ha arriscat amb la colònia com no ho fa mai,
creu que a ella li agradarà i l’ocasió s’ho mereix.
I es pregunta si portarà
l’últim llibre de Paul Auster sota el braç.
I potser avui no es resistirà
quan la música els faci ballar.
Surt amb temps,
però deixa escapar dos trens,
ha de fer veure que avui també
tenia un munt de coses a fer.
S’ha sorprès, ha somrigut amb aire innocent
mentre es mossega el llavi vermell
amb un posat quasi adolescent.
I es pregunta si portarà
l’últim llibre de Paul Auster sota el braç.
I potser avui no es resistirà
quan la música els faci ballar.

Què us puc explicar d’aquesta cançó? Doncs que s’allunya una mica de l’estil descriptiu i passa a narrar una història que protagonitzen una parella que s’acaba de conèixer i que tot just estan començant a agafar-se confiança.Tots dos viuen amb nerviosisme les primeres cites …” què em poso?” , “de què parlarem?”…

Potser aquest serà l’encontre definitiu? o serà la cita en la qual descobriran aquell defecte que grinyola, aquell gest massa brusc, la paraula que no encaixa, allò que no es diu però es percep i que fa decantar la balança cap al no-hi-haurà-mai-res-entre-nosaltres? Who knows?…

Vam tenir un col·laborador de luxe, un dels millors cantants, arreglistes, productors i músics de l'”escena catalana”. Valen Nieto, va accedir a participar en el disc i va deixar-nos  el seu talent en aquesta cançó. Vam passar un matí molt divertit i guardem molt bon record d’aquell dia. Heu d’anar als concerts de Raydibaum, el grup del Valen, pell de gallina de principi a fi!

Aquí la podeu escoltar:

Percepcions

Volem compartir amb vosaltres aquest retrat que ens ha fet l’artista Juan Manuel Sanmiguel Martínez. 

Ens ha agradat molt.

Minimal 21 a Los 40 i a Ràdio 4

Minimal 21 al Catalunya Express de Radio 4

http://www.rtve.es/alacarta/audios/catalunya-expres-magazine/catalunya-expres-magazine-3-marc-2a-hora/1338298/

Minimal 21 al 40 pop (a partir del minut 19) de Los 40

14. El fil desfilat. Medea

MEDEA Oh, Medea, banyada en les aigües del Mar Negre, recoberta per una bellesa misteriosa, presonera, embogida pel desig, trenques la vida, malaurats els teus fills. Oh, Medea, entregada als braços de qui estimes, malferida, esguerres la sort de qui és més fràgil, presonera, embogida pel desig trenques la vida, malaurats els teus fills.

Avui que el virus de la grip s’ha apoderat sense escrúpols de mi, que jec al llit amb aquest fred de febre que sembla que enceti la pell, avui, sí, és el millor dia per escriure sobre la cançó més delirant del disc: Medea.

Com que sóc de mena tastaolletes, fa un temps que m’interesso per les històries de la mitologia grega…Un cop traspassat els primers prejudicis que fan que pugui semblar poc atractiva ( l’estil, el vocabulari, etc…),  la literatura de l’antiga Grècia és un fantàstic catàleg de les virtuts i els defectes de la conducta humana. Hi són tots ben tipificats i portats a l’extrem. I és que en sabien i molt els grecs!

Medea és una tragèdia grega que va escriure Eurípides cap al 400 a.c. Narra la història d’una dona forta i amb poders ( emparentada amb la Circe que entabana els companys d’Ulisses a l’Odissea) que traeix el pare per fugir amb el seu estimat Jasó. Amb ell té dos fills i viu feliç fins que Jasó, temptat pel poder sedueix Glauce (filla de Creont, rei de Corint). Medea en veure’s humiliada i abandonada pel seu estimat, decideix fer un encanteri per matar Glauce ( li regala un vestit que en provar-se’l s’encén i la crema viva!). Sabent que aquest fet comportarà la desgràcia i el menyspreu dels seus dos fills, decideix matar-los per estalviar-los una vida de penúries. Ella acaba abandonant Corint en el carro alat del seu amic Helios.

Ja veieu que els grecs són de portar les passions a l’extrem…

Els primers esbossos de la base de Medea ja apuntaven maneres properes al trip hop…Així que vaig decidir jugar-me-la cap a un registre més histriònic a veure que podia sortir. La lletra havia de contenir una càrrega emotiva forta i vet aquí que la història de Medea encaixava amb aquest tarannà i sí, vaig arriscar. A l’estudi en Tomàs i en Sergi van ajudar-me a trobar el punt just d’equilibri en l’emoció de cantar la desgràcia d’aquesta tragèdia.

El Rhodes va acabar de donar a la cançó aquest aire de misteri i melangia. Tothom va trobar que aquesta cançó era una bona manera de cloure el disc: des de la calma del lament.

Aquí trobareu la cançó:

I aquí una esplèndia Maria Callas fent de Medea a la inquietant pel·lícula que va fer Pier Paolo Pasolini. Atenció a la delirant  banda sonora de la pel·lícula!

http://www.youtube.com/watch?v=Q8_iTAS4JiQ

Amics, amb 37.8 graus i des del llit, aquí us deixo el meu post.

Cuideu-vos!