4. El fil desfilat. Lluna d’Abril.

Lluna d’Abril

  

Plena com mai,
l’esfera em vigila atenta.
Festa de grills
a sota de la finestra.
Lluna d’abril, recull-me amb els teus tentacles,
tiba’m la pell
lligant-la amb cordes vidre.
Vull anar on el blanc és tou i
endolceix les ferides,
allà on la llum dibuixa estels a les retines.
Vull anar on el blanc és tou i
endolceix les ferides,
allà on la llum dibuixa estels a les retines.
Des del no-lloc
puc pressentir
com minva el temps,
sempre més lent.
Ara, aturat, puc ballar
sense cap ritme,
lliure i surant.
Lluna d’abril, recull-me amb els teus tentacles,
tiba’m la pell
lligant-la amb cordes de vidre,
fes-me volar, volar fins al lloc on cantes
fes-me volar, volar fins al lloc on cantes.
Vull anar on el blanc és tou i
endolceix les ferides,
allà on la llum dibuixa estels a les retines.

 

  Quan vaig escoltar els primers esbossos d’aquesta cançó de seguida vaig tenir una sensació de balanceig, crec que és una cançó molt aèria i em venia de gust fer una melodia dolça que es correspongués amb un moviment semblant al de lliscar, flotar… La música em va embolcallar i em va provocar un sentiment de pau i benestar. Em venen ganes de deixar-me anar i deixar-me bressolar per una lluna primaveral, més aviat càlida i propera. No sé si és massa agosarat resumir aquesta cançó amb dues paraules: una felicitat assedegada.

Us he de confessar que és una de les meves favorites del disc i que cantar-la em provoca molta pau.

3. El fil desfilat. Animals Dissecats.

Animals Dissecats.

Hi ha una altra pàgina en blanc al meu diari.Em pregunto quantes més me’n queden per omplir.Com un hàmster que dóna voltes a la gàbia,he tingut un deja-vu cada matí. He buscat mil laberints per dibuixar la manera d’apropar-me a un final feliç.Tu i jo som animals dissecats,el desig es va apagant enmig d’aquest no-res. He ficat tots els meus llibres a les capses. N’he deixat alguns que tu em vas voler donar.El record dels teus petons encara em crema,segueixo sense saber què va fallar. He buscat mil laberints per dibuixar  la manera d’apropar-me a un final feliç.Tu i jo som animals dissecats,el desig es va apagant enmig d’aquest no-res. Et deixo les claus penjades al seu lloci una nota escrita a mà que et desitja sort.

Aquesta és una cançó de desamor, desencís i comiat. Una separació asèptica i consensuada, sense cap mena de “pathos”. La mort del desig, la porta que es tanca, una parella avorrida que no té res a compartir i per tant res a perdre. Em recorda la immensitat del silenci dels personatges d’Edward Hopper, aliens completament a la possibilitat d’establir algun tipus de comunicació.

1. El fil desfilat. Ariadna.

En els propers posts anirem desfilant aquest fil d’Ariadna. La Núria ens parla de les seves personalíssimes lletres.

” Ariadna parla d’un sentiment de paràlisi (l’heura que arrela).  Una sensació d’angoixa, de veure que la vida passa i que pot ser no estàs aprofitant tot el suc que en té.  Són pensaments que apareixen com flaixos i que et fan qüestionar-te el teu dia a dia. No fa massa vaig escoltar un metge de cures paliatives que afirmava que una de les confessions més recurrents dels malalts terminals era el penediment de no haver arriscat prou… potser hauríem d’aprendre a estirar el fil i no esperar que algú ens l’estiri…”

Ariadna
Cada cop que veig que les paraules
no arriben a tot,
que trobo tot seguit massa contradiccions
per entendre’m un poc
sense perdre sentits pel camí.
Aturada,
sembla que la vida em passi per alt
i que només l’ensumi amb les puntes dels dits.
Ofegada pels núvols que amaguen un sol que delira.
Camuflada, així l’heura creix i m’arrela.
Cap senyal que em marqui la distància
que em pugui atansar
a la vida que m’espia amb un ull transparent,
a vegades tan lluny que no tinc referents que m’ajudin.
Esbiaixada,
sembla que la sort ja no es vulgui aturar
i que només l’ensumi amb les puntes dels dits.
Ofegada pels núvols que amaguen un sol que delira.
Camuflada, així l’heura creix i m’arrela.
Un dia més dins el laberint per decidir si estirar el fil.

Ara sí que podeu ordir el fil…

Doncs sí, ha arribat el dia. El disc omple lleixes a les botigues, l’spotify  es nodreix d’una nova fornada de cançons i la botiga digital i-tunes, entre d’altres, ja suma els nous temes a la seva infinita oferta digital.

Un dia de tramuntana i sol, de fred i estufa, avui “El fil d’Ariadna” comença a ser una mica més de tots.

Escolteu el disc aquí:

http://soundcloud.com/minimal-21/sets

O aquí:

Minimal 21 – El fil d’Ariadna

Ens agradarà saber què en penseu.

Aviat pengem les lletres…

Abrigueu-vos.

Dream Team

Aquesta tarda hem desafiat les recomanacions meteorològiques i ens hem reunit per assajar. Estem començant a preparar els concerts de presentació del nou disc!

Aquí teniu el “Dream Team”!

Xavi Martin (bateria), Sergi (quina cara!), Marco Morgione (baix), Maia Francisco (teclats)