En Sergi pregunta a la Núria…

Segona part de les autoentrevises dedicades a Nina de Bronze Trencada. En aquesta ocasió, és en Sergi qui prregunta a la Núria.

1. Com sempre, les teves lletres són una mica enigmàtiques, qui és la Nina de Bronze Trencada?
La nina de bronze no pot surar i, per tant, no es por endinsar en el mar, ni gronxar-se amb les onades. Es mira la immensitat del mar sense cap possibilitat de nedar. La nina es troba en un moment en el qual ha de prendre decisions fer o deixar de fer coses, aquell moment en el qual la indecisió la paralitza i la deixa ancorada a la sorra, amb el pes del bronze al damunt.

2. Què volies transmetre amb aquesta lletra?
Com bé deies, la música té un punt desafiant i provocador. Té un començament contundent que a mi em va sacsejar. És com si em convidés a actuar, a fer, a prendre decisions. Així que vaig voler reflectir aquests processos de dubte i inseguretat pels quals passo cada vegada que he de triar un camí. Moltes vegades tenim una lluita entre la raó, allò que el sentit comú ens indica com a més assenyat, i aquella part intuïtiva i passional que et diu que et deixis guiar pels sentiments. Aleshores arriba aquest moment caòtic i de col·lapse en el qual no saps si guiar-te pel sentit comú, o bé arriscar-te i fer allò que et demana el cor. I, mentrestant, des de ben lluny, el nostre destí ( que els grecs ja deien que tenim escrit)  t’espera sabent que facis el que facis no el podràs eludir.

3. Creus doncs que tothom té un destí escrit?

No ho sé… Però penso que són molt menys lliures del que creiem. Vivim en una societat que ens educa per a comportar-nos d’una manera determinada, la nostra cultura, les tradicions, etc ens marquen per a ser, actuar i pensar dintre d’uns certs límits. Així que sí, una mica sí que el tenim escrit, el nostre destí. Recordo unes paraules de Rafael Argullol que en parlen:

“Tot i que resulta implacable, hi ha quelcom en nosaltres que és llibertat pura: som com vam decidir que seríem. Qualsevol dels instants de la nostra vida ens ha confirmat el camí que portàvem fins on hem arribat, i, encara que no ho sabíem, sempre hem elegit lliurement.Si tornéssim a començar seguiríem el mateix trajecte fins arribar a idèntica meta”

O sigui que si tinguéssim l’oportunitat de tornar a viure, tornaríem a fer exactament el mateix que hem fet la primera vegada. Curiós, no?

4. I tu, què fas normalment, et guies pel sentit comú?

Doncs crec que molt poc… Més aviat tendeixo a complicar-me la vida, sóc de mena curiosa i cul-inquieta… El meu sentit comú em diu que pari una mica, però no li faig massa cas, tinc la sensació de voler fer massa coses totes a l’hora…

La Núria pregunta a en Sergi…

La data de publicació del nou disc s’apropa. És en aquest temps entre enllestir el treball i la seva presentació que nosaltres anem escalfant motors preparant els directes, arranjant versions acústiques… i també preparant entrevistes. Així que en aquesta ocasió se’ns ha acudit exercir dels nostres propis “sparrings” i sotmetre’ns a les nostres preguntes. Avui, la primera part: la Núria pregunta a en Sergi sobre el single Nina de bronze trencada.

1 Quin estil creus que s’identifica més amb la cançó?

 És una cançó de pop-rock que fa ús de tota una sèrie de recursos sonors, com ara  sintes i efectes, que l’allunyen del so purament rock o pop. Si a tot això li afegim la teva veu, tenim aquesta combinació que dóna vida a aquesta cançó i a l’univers de minimal 21.

2 Quin estat d’ànim et va abocar a composar aquesta música?

 La veritat…no ho sé. Em costa molt identificar els meus estats d’ànim concrets quan composo o toco. És una mena d’aïllament, de viatge interior. En certa manera, perdo consciència del món exterior fins que acabo despertant amb un cert atordiment i sense saber del cert què ha passat mentrestant.

3 Com la definiries? (alegre, trista, desafiant, melancòlica…)

És crua, fosca  i amb un punt desafiant com dius. A mi em fa pensar en aquell moment en que treus la tristor que portes a dins i crides per alliberar-te, per agafar forces  i continuar endavant. Una combinació equilibrada de fragilitat i èpica.

4 El ritme té un punt ballable, creus que convida a moure’s?

Absolutament, fins i tot a saltar en la part final.

5 Quins sentiments et provoca quan l’escoltes? Quins sentiments volies provocar en l’oient?

 Ja saps que la música no ens provoca sempre el mateix, depèn del moment, del lloc, de la companyia… m’he trobat eufòric escoltant-la però també hipnotitzat i pensatiu.

6 M’agradarà Nina de Bronze Trencada si m’agrada…. ( acaba la frase amb una cançó que creus que comparteix característiques).

 Caram…si m’ho permets, et diré alguns grups. Crec que es troba en la línia de pop-rock fosc però ballable que fan grups com Interpol, Editors, Bloc Party, The National …

 7. Creus que som uns friquis fent-nos entrevistes l’un a l’altre?

Estem com un llum, ja ho saps! Demà te la faig jo a tu, prepara’t!

Així es va fer…

Un tast d’imatges de com es va fer El fil d’Ariadna acompanyat d’algunes de les cançons que componen el nostre nou treball. Descobrireu l’Oriol Codina fent de productor i, en exclusiva!, veureu l’autèntica habitació del fons…

1000…

I, de mica en mica, el videoclip comença a recollir visites, ja hem passat de les 1.000! Estem contents per tot el recolzament que estem rebent i la bona acollida. Ja tenim ganes de mostrar-vos el disc sencer! Dilluns entregàvem el màster per a la fàbrica… En un món tan digital com el nostre encara venen més ganes de tocar i fullejar el magnífic disseny del Sergi Espada… Aquest gest, el d’entregar la feina feta  tanca un capítol i n’obre un de nou: els  assajos amb la nova formació…Hem començat a posar les bases del nostre directe, ara, amb nous músics que aportaran el seu  punt de vista. També en Borja, el director del  videoclip, donarà llum al directe…Hi ha molta feina a fer i l’encetem molt il·lusionats!!

Mentrestant, aquí teniu l’escalfor del sol del Delta de l’Ebre per anar passant el fred!