Com es cuina una cançó de minimal 21?

Avui us explicarem com funciona la nostra manera de fer música. Normalment, un grup de música acostuma a trobar-se al local d’assaig amb algunes idees prèvies per fer cançons i, el més habitual és que, fruit de la improvisació, s’acabin de perfilar els temes en una mena de “jam sessions”. D’altres,  tenen un membre (o més d’un) que és qui compon les cançons i la melodia. Aleshores, aquesta persona presenta la cançó i els altres components elaboren els arranjaments o, a vegades, es limiten a fer allò que, qui ha composat la cançó, creu que s’adiu més. Aquests són només dos exemples de les infinites maneres que tenen els grups de funcionar. Nosaltres no som un grup de local d’assaig, sinó que treballem tots des de les nostres habitacions del fons ( les més allunyades, on no molestem a la família). Gairebé en tots els casos, l’Uri Codina o bé el Sergi enceten una idea: una base rítmica, uns acords de sinte o guitarra, una línia de baix… Després de preparar una base, la hi envien a la Núria que és qui s’encarrega de buscar les línies de la melodia principal i les segones veus. Amb la melodia es comença a intuir una mica l’estructura. La nova base amb veu retorna a les habitacions del Sergi i l’Uri, qui s’encarreguen, ara, de definir l’estructura i les parts de la cançó. Mentrestant,  la Núria comença a treballar la lletra. Moltes vegades, aquesta lletra prové de les sensacions que ha tingut amb la primera escolta de la base, d’altres vegades  d’idees que li ballen al cap… i quin millor lloc per guardar aquestes idees que les cançons! Són  recipients ben perdurables!. L’estructura definitiva retorna a l’habitació de la Núria qui s’encarrega d’encaixar-hi la melodia. I tatxan! Ja tenim cançó. A partir d’aquí comença la feina d’arranjar i pulir detalls, de buscar sonoritats diferents dins l’electrònica, línies de guitarres que complementen la principal… Val a dir que, com a tantes coses a la vida, una cançó mai s’acaba sinó que s’abandona. Sempre es poden modificar coses, canviar un so, refer una frase, filtra més o menys els efectes de la guitarra,afegir una tercera veu…

La nina de bronze trencada

Aquí teniu la lletra del nostre primer single:

NINA DE BRONZE TRENCADA

Caminaves sense deixar ombres enrere
amb els dits plens de formigues blanques.
Totes les portes tancades amb dues voltes,
massa olor del cos d’un altre que ara estranyes.

Juraries que no,
però saps que el destí sempre té la raó,
i diries mai més
sabent que el sentit, de comú no en té res.

Sospitaves dels silencis asimètrics,
t’amagaves dels oracles infinits.
Quan havies oblidat els encanteris
vas ensopegar amb la trampa que et devora a fons per dins.

Juraries que no,
però saps que el destí sempre té la raó,
i diries mai més
sabent que el sentit, de comú, no en té res.

El soroll d’abans que el vidre impacti contra aquell mirall,
just abans de reflectir els bocins del teu jo dividit,
és la teva incòmoda ferida oberta.

Nina de bronze trencada
Les onades no se t’enduen mar endins.

I us preguntem, sou com la nina de bronze que intenta seguir el sentit comú però no ho aconsegueix? Com us sentiu més identificats, com a éssers més aviat passionals, endinsats en una tempesta de desig incontrolat?, o bé persones racionals i guiades pel sentit comú?

Gràcies, Tàrrega i La Garriga

Gràcies per acollir-nos tan bé. Han estat dos dissabtes plens de màgia.
Mentrestant, nosaltres anem fent els darrers ajustos al disc, acabant de trobar el màster que millor s’adequa a la nostra sonoritat… Esperem que el disc surti al gener del 2012.

Acabant de lligar fils

Ja hem acabat el disc. Tinc una sensació de lleugeresa per una banda i al mateix temps com un buit, un neguit. Trobaré a faltar tots aquests moments de posada en comú i d’anar creant i madurant el projecte fins que esdevé una realitat. Sempre buscant l’honestedat en la nota justa, l’arranjament subtil, el so que toca. Hem fet i desfet mil vegades la mescla, i les últimes setmanes han estat gairebé d’una obsessió malaltissa, amb un únic objectiu: que el disc soni com nosaltres volem que soni. Avui tenim el màster definitiu, el Pep Roig ha fet una feina encomiable. Ara només falta el radio-edit del single. ( Les ràdios volen cançons de menys de 3 minuts i haurem d’escurçar Nina de Bronze Trencada…)

Dissabte a la nit celebràvem el Correllengua amb els nostres amics de Tàrrega (Moltes Gràcies Albert, Deif, Anna i la petita Martina per acollir-nos tan fantàsticament). Va ser un concert molt emotiu que ens va tornar a posar de peus a terra, ara ja tenim el disc, ara toca tornar al directe i ensenyar-lo com qui presenta els fills en societat. I del concert a Tàrrega al cicle de concerts de La Garriga a Can Raspall. Tornem a visitar una casa d’aires modernistes i tornem amb els incombustibles Heike i Jordi, amb la paraula, la poesia, i les cançons tranquil·les.

Però…aviat començarem els assajos per presentar el disc en “elèctric” i tenim molt clar que ens agradaria fer-vos ballar… esteu preparats?