Monthly Archives: Setembre 2011

Les fotos de la Gravació del Disc

Abans d’anar a dormir us deixem les fotos que hem estat fent aquests dies de gravació. Quin és el cantant, productor, guitarrista i líder d’una de les millors bandes del panorama català actual que ha vingut a fer una col·laboració pel nostre proper disc? A veure qui el reconeix…!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Seduïts per l’olfacte musical d’en Tomàs Robisco

Ja portem 4 dies immersos en la gravació del nou disc. Tot està anant molt bé i sobre l’horari previst. Estem treballant amb un tècnic de so extraordinari: el Tomàs Robisco. No deixa escapar cap detall: quin micro s’escau millor per a la veu, quins amplis són els més apropiats en funció de la intenció que té cada cançó… i tot sempre des del més absolut respecte cap a la creativitat dels artistes. Les seves recomanacions són molt ben rebudes. El Sergi s’ha erigit en director d’orquestra en tot aquest procès de gravació aquests dies. Està sotmès a una gran càrrega de feina: pulint encara arranjaments i producció i gravant la seva part de guitarres. Aviat penjarem fotos del making of de tot plegat.

Ja teniu un avançament del nou disc.

El nostre proper disc es dirà “El fil d’Ariadna” i hi constarà de dues parts: l’ordit i la trama. A l’ordit trobareu la nostra vessant més electrònica on els fils dels sintetitzadors, les bateries, les guitarres, els coros i els filtres de veu hi seran presents per embolcallar les històries íntimes que acompanyen la fragilitat de l’existència humana. A la trama hi trobareu l’essència, el fil que tot ho lliga, la cançó despullada a penes guarnida amb el violí, el trombó i la guitarra. No sabem cap a on ens condueix aquest fil, però no deixem de gaudir del paisatge del camí per on ens porta. La meta, al cap i a la fi , és el menys important.

Ja ho deia Kavafis…

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

 

 

Bateries, fet!

Que l’atzar vulgui que Robert Gibiaqui et gravi les bateries del teu proper disc és com si et toqués la loteria. Un plaer pels sentits, una autèntica joia, un regal. Juntament amb la feina del Xavi Martin, qui va posar el seu granet de sorra en l’avançament del single,un altre músic amb majúscules! No us imagineu com estem disfrutant aquests dies!.

Com que el nostre treball encara no el podem ensenyar us mostrem el que va fer el Robert dissabte passat  acompanyant els Pinker Tones a la plaça Sant Jaume…

 

 

Repassant estructures…

Avui a la nit encara estarem repassant, afegint, treient i canviant els arranjaments de les noves cançons: segones veus que anàvem però que canvien, passatges instrumentals que deixen de ser-ho, noves línies de guitarra… Estem enllestint la nostra entrada a l’estudi. Demà la Bucbonera  s’omplirà de minimal 21. Hi serem uns llargs i intensos 8 dies on teixirem amb l’ordit i la trama el nostre proper treball: el fil d’Ariadna. Hi posarem tot l’amor del món. Ens hi acompanyeu?

 

Fotos del rodatge

Diari de la gravació d’un disc (i més) – moment 2

Fa unes setmanes vam gravar dues de les cançons del nou disc als estudis Micromaltese amb en Marco Morgionne. Es tracta  d’ Ariadna i Nina de bronze trencada. Abans d’enregistrar el gruix del disc calia disposar d’un parell de temes que tinguessin potencial com a singles i ens vam decidir per aquestes. El resultat ha estat espectacular i volem agrair al Marco tot el que ha aportat.

Finalment “Nina de bronze trencada” ha estat l’escollida i ja han començat les sessions de rodatge pel videoclip, que dirigeix en Borja Alexandre. Aquest dissabte vam gaudir d’una llarga jornada de filmació al Delta de l’Ebre i encara queda un segon dia en el qual ens haurem d’endinsar en profunds laberints.

Dilluns vinent entrem als estudis La Bucbonera a enregistrar la resta del disc amb en Tomàs Robisco. Un altre cop ha tornat aquella sensació tan peculiar en la que els nervis i l’incertesa no fan patir, sinó que són el presagi de grans moments.

Diari de la gravació d’un disc (i més) – moment 1

Ja estem preparats per entrar a l’estudi per a la gravació del nostre segon disc però…Quan va començar tot això? en quin moment van néixer les noves cançons?

No som capaços de trobar la resposta…

No hem pogut identificar el moment en el qual les vivències, els sentiments, les persones que ens envolten o allò que alguns diuen les muses van plantar dins nostre la llavor que un dia esdevindria l’esbós d’un ritme o una primera tornada.

Tanmateix, tot és  a punt per prémer rec.

Aquí comença el diari del fil d’…